Generació Cat: de fills del pujolisme a mossos d'esquadra / Josep Tarragona i Castells
Tarragona i Castells, Josep


Lleida : Pagès, 2008
174 p. ; 24 cm (Proses, 30) 
ISBN 9788497796309

Actualment existeix una generació de joves catalans (i en aquest àmbit s'hi inclou les persones de fins a 35 anys) que és completament diferent a les generacions anteriors i que presenta uns trets força característics: té -o ha tingut en algun moment- com a ideologia fonamental la independència. Parla, llegeix i escriu en català, i té un seguit de referents i icones pròpies que li han anat donant forma. Seria la "generació X" a la catalana, per entendre'ns. El seu punt de partida és el pujolisme; és a dir, a partir dels anys vuitanta, amb el naixement de la nova Generalitat i l'ensenyament en català, bàsicament, amb tota la càrrega ideològica que això representa. Generació Cat fa una autèntica dissecció d'aquest col·lectiu, explicitant-se els trets, les mancances, les aspiracions i els fracassos.

Els Hospitalers catalans a la fi de l'Edat Mitjana: l'Orde de l'Hospital a Catalunya i a la Mediterrània, 1396 - 1472 / Pierre Bonneaud ; Josep Tarragona i Castells (Trad.)
Bonneaud, Pierre


Lleida : Pagès, 2008
476 p. : il. col. ; 21 cm (Els ordes militars, 11) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-9779-620-0

A aquesta obra l'autor realitza un retrat detallat i rigorós d'un fet social poc estudiat a la Catalunya de la fi de l'edat mitjana. El seu objectiu, que cobreix uns setanta-cinc anys a partir dels últims dies del segle XIV, és un grup d'uns tres-cents catalans lligats pel fet de ser cabalers i d'haver-se aplegat dins del prestigiós ordre militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. L'autor els acompanya en el context de les lluites socials de la Corona d'Aragó i en el teatre turbulent i amenaçador per al món cristià del Mediterrani oriental. Reflex de la varietat de capes aristocràtiques de l'època, els hospitalers provenen de la noblesa i de la cavalleria, però també de la dinàmica societat urbana dels patricis, els mercaders o els juristes de Barcelona, Perpinyà o Lleida. Lluny de portar una vida únicament consagrada als deures estrictes i comunitaris de la religió, saben treure partit dels béns de les comandes de l'Hospital l'explotació dels quals ha estat encomanada a arrendataris per poder, d'aquesta manera, gaudir d'una gran mobilitat. L'autor narra les ambicions, les rivalitats i les conductes d'aquests hospitalers i té cura d'analitzar no només les normes i l'evolució poc coneguda d'una gran institució religiosa, sinó també la realitat de la vida quotidiana dels seus membres. Els deures de l'Hospital els duen a servir l'ordre a l'Orient, enfront dels turcs i dels mamelucs d'Egipte, a la vegada que s'instal·len a l'illa de Rodes, seu del mestre de l'ordre, on són una bona colla, disposats a fer carrera política, religiosa i militar. Rodes experimenta aleshores una gran influència procedent de Catalunya amb l'elecció de dos mestres catalans de l'ordre i amb un flux creixent de mercaders de Barcelona i de corsaris catalans. D'altres hospitalers catalans acompanyen al rei Alfons el Magnànim en la seva llarga conquesta del regne de Nàpols.

Indians a Catalunya: capitals cubans en economia catalana / Martín Rodrigo y Alharilla; traducció de Josep Tarragona i Castells
Rodrigo Alharilla, Martín


Barcelona : Fundació Noguera, 2007
320 p. ; 24 cm (Estudis, 36) 
Bibliografia.
ISBN 84-9779-529-6

Estudi sobre la presència econòmica catalana al llarg del segle XIX a les Antilles, especialment a la illa de Cuba, tant a l'Havana com a altres ciutats, com ara Santiago, Matanzas, Càrdenas o Manzanillo, per part de comerciants catalans. A Puerto Rico, per exemple, el 80 per cent dels comerciants eren catalans. S'analitzen les principals famílies catalanes afincades a la zona, les seves activitats econòmiques i polítiques, com ara els Samà, de Vilanova i la Geltrú, o els Biada, de Mataró. Així mateix, s'analitzen els catalans que havent fet negocis i havent-se enriquit a les Antilles, es traslladaren novament a Catalunya amb part dels seus patrimonis, creant també empreses aquí, explicant els casos dels Goytisolo, els Ribalta, els Taltaurell, els Vidal Quadras, etc, alguns dels quals foren importants promotors de la indústria catalana del final del segle XIX. L'estudi inclou els casos de Jaume Torrens i Serramalera, de Josep Munné i Nogareda, de Tomás Ribalta, de la familia Biada, de la familia Samà, els Baradat, els Vidal Quadras, els Goytisolo, dels germans Solé i Casañes, dels germans Carbó i Martinell, de Joaquim Fábregas i d'altres indians.